Trajectòria
“L’art va canviar la meva vida. Hi vaig trobar un refugi, una manera d’expressar-me amb total llibertat i a més a més, que el que feia podia arribar a altres persones, i potser en algun cas, l’ajudava tant com a mi.”
Roser Saló és una artista multidisciplinar, amb el teatre i la música com a eix vertebrador de les seves creacions.
Des de ben petita mostra gran interès per l’art i comença a introduir-s’hi a través de la música, concretament el piano. Un instrument que l’acompanya des de l’inici i que al cap dels anys passa a ser la base de la seva experimentació en aquest àmbit.
Més endavant, descobreix la seva passió pel teatre, que passa a ser el centre de la seva trajectòria artística. Comença la seva formació a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida i posteriorment cursa els estudis professionals a Plató de Cinema.
El teatre és l’eix de la seva creació artística, on pretén barrejar-hi altres arts les quals formen part del seu entorn, com la música, sempre partint de la base de l’experimentació i englobant-ho en l’art performatiu. Després de realizar diverses produccions teatrals de la mà dels directors Eduard Muntada, Juan Carlos González, Jorge Salinas, entre d’altres, decideix endinsar-se en el teatre de la perfomance, cursant el màster en teatre físic amb Mai Rojas. Allí neix el projecte teatral “Balada para una noche de luna llena”, una producció centrada en el moviment i el gest, experimental i de creació pròpia del director Mai Rojas i l’elenc.
Les seves inquietuds augmenten amb el pas del temps i decideix fer la seva primera producció cinematogràfica en
forma de migmetratge, enfocat a l’art total de la mà de l’artista multidisciplinar Natàlia Gómez. Nemesis the ringing void pren forma audiovisual però s’apropa a l’obra total (concepte Wagnerià) barrejant diferents disciplines artístiques, com ara l’escultura, la música, la interpretació, etc.
Troba especialment en la música i el moviment (gest) una manera d’expressar-se diferent a la paraula, on el que es vol o pot transmetre pren una altra dimensió, més universal i propera. Produir quelcom en els altres, ja sigui emocionar, fer pensar, preguntar-se o simplement no entendre són alguns dels seus eixos com a creadora en les seves obres.
Temes universals, on tothom s’hi pot identificar d’una manera o altra. Tot té una significació, res passa perquè sí i tot està casualment relacionat.
Formació
Sempre he estat en constant moviment, formació i aprenentatge, tant a nivell teatral com musical. Per mi l’art d’interpretar està basat en l’experiència vital i en saber nodrir-se del bagatge que aquesta t’aporta. Això li dóna més sentit i credibilitat a la teva interpretació.
Vaig iniciar els meus estudis artístics als 5 anys amb el piano, en diferents acadèmies musicals de Lleida, on vaig aprendre harmonia, llenguatge musical, tècnica, i interpretació musical. Més endavant vaig iniciar els meus estudis d’interpretació teatral a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida i posteriorment vaig cursar els estudis superiors a Plató de Cinema, a Barcelona.
Paral·lelament, vaig entrar a formar part de la companyia Teatre del Talión, amb la qual des de 2017 he estat fent gires per tot el país amb diverses peces teatrals.
En acabar la meva formació professional vaig fer diferents cursets especialitzats en tècnica vocal i interpretació i més tard vaig decidir especialitzar-me en teatre físic. Vam crear una companyia, Plató Physical Theatre BCN, d’on nasqué l’espectacle “Balada para una noche de luna llena”, dirigida per Mai Rojas, i que vam estrenar l’octubre de 2020 a l’Almeria Teatre, a Barcelona. Posteriorment el vam reestrenar al gener de 2021.
Les inquietuds com a creadora han anat en augment fins que al mateix gener de 2021 creem amb Natàlia Gómez “Nemesis – the ringing void”, un film experimental de cinema mut que pretèn buscar la perfomance dins el cinema i apropar-se a l’art total.
Després d’aquesta producció pròpia, vam presentar als Premis Barcelona 2020 el segon film de la sèrie Nemesis, “Nemesis – engraving a woman’s shadow”, una proposta de film que tracta sobre la figura femenina durant la seva història i els estereotips imposats per la societat i conseqüentment el patriarcat.
A mitjans de 2021 acabo la dramatúrgia de la peça teatral “Les veus que no callen – Fragments d’una dona”, i creo la companyia “La Metartmorphorica”, una companyia híbrida que busca trencar els estàndards del teatre.
A dia d’avui segueixo formant-me com a pianista de la mà de Maria Ivanovic, pianista i concertista.